dijous, 23 d’agost de 2007

10. Dubrovnik, la perla saquejada

Hem abandonat Montenegro, ja. Hem pujat cap al nord vorejant l'Adriatic i ens hem plantat a Dubrovnik, una perla adriatica, més grossa que Kotor, però més massificada per guiris americans i espanyols. Els primers es reconeixen per l'accent i els segons per la cara que feien quan veien la camiseta del Raul "I'm catalan, so don't make a mistake, i'm not spanish".
La nostra base d'operacions es un alberg amb uns llits no molt nets i uns labavos no prou nets. He pensat amb l'alberg de Belfast, on hi vaig anar amb l'Arseni. No te res a veure. Aquell era netissim i els les habitacions tenien bany. L'Arseni em va explicar que veterans de la guerra d'Irlanda del nord regentaven els albergs. El de Dubrovnik no feia cara de vetera, pero mai se sap.
La ciutat croata, durant la guerra d'independencia, va ser atacada per serbis i montenegrins, aixi que no he agafat la gorra que em protegia del sol, ja que hi havia l'escut de Montenegro. A veure si la guerra em provocara una insolacio...
Fora de la ciutat vella, Dubrovnik, es una ciutat col.lapsada pels cotxes i els turistes, dins la ciutat vella, esta col.lapsada pels turistes.
Pot sembla paradoxal, que un turista que soc denigri la presencia de turistes. Doncs es aixi, paradoxal.
LA ciutat vella, stari grad en serbocroata, es molt bonica, amb racons excepcionals per tirar fotografies, sempre que et deixin la resta de fotografs espontanis.
Hem tirat moltes fotos i hem acabat sopant... no! en un Mc Donald's, no, perque tampoc n'hi ha! ho hem fet en un restaurant que hi havia dos musics que tocaven en directe, la primera cancso ha estat "Amics per sempre". Un detall, involuntari... De veins de taula teniem uns espanyols que miraven la camiseta catalana del Raul i una parella de models canadenques amb el novio d'una que feia peuets amb l'altra.
La nit ha estat calurosa i llardosa en l'alberg.

Cap comentari: