dissabte, 18 d’agost de 2007

6. Kosovo, el bressol dels serbis en albanes

Avui hem anat a Kosovo, que no se sap si es una republica independent o no. Hem anat a Pec, on si que es segur que no es serbia si mirem el perfil de la ciutat, amb minarets i un bazar, i on totes les pells tenen aquell to de bronze que ens vam trobar a Albania.
Kosovo es la terra on els serbis creuen que va neixer la seva nacio, el seu bressol nacional, com per Nosaltres el monestir de Ripoll, per exemple. En la segona meitat del segle XX, els albanokosovars van esdevenir l'etnia majoritaria a causa d'una gran natalitat albanesa i una emigracio dels serbis a causa de la depauperacio de la provincia. Excessos de les autoritats albanokosovars respecte els serbis i dels posteriors abusos del govern serbi de Milosevic, van desenvocar en un enfrontament que va acabar essent armat, entre la policia de Serbia i la guerrilla independentista UCK. La OTAN va acabar actuant i va ocupar la provincia fent-ne un protectorat de la OTAN.
Cami a Kosovo vam haver de canviar de ruta perque un pont que hi havia encara no l'han reconstruit despres d'un bombardeig d'avions de l'OTAN. Montenegro va patir bombardejos d'avions occidentals, sobretot en infrastructures com ponts o centrals electriques.
Vam entrar a Kosovo per una frontara montenegrina agil per entrara al protectorat albanokosovar i dens per entrar a Montenegro.
Vam pujar muntanyes per veure una gran plana, allo era Kosovo. Estava nuvol.
Vam arribar a Pec esperant una ciutat miserable com tota Albania, amb mes inri per haver passat una guerra. Doncs no, la ciutat estava en evullicio, rapidament vam entrar en el bazar on la gent somreia, comprava i venia. Realment em va sorprendre la vitalitat. Aquesta gent se senten vencedors.
Les parets estan plenes de cartells donant les gracies als amics americans, a Clinton sobretot. No devades son els grans patrocinadors de la futura independencia d'un Kosovo albanes.
Vam entrar en el cafe Barcelona, ple de posters del Barća, un cafe que mes aviat juguen a apostes que beure.
Per acabar i tenir un dia complet i emocionant, dos dels nostres membres masculins de l'expedicio van ser retinguts a la caserna de la policia albano kosovar paramilitaritzada i tutelada pels EE.UU. Que havien fet? fer fotografies de policies armats fins a les dents. Els van fer esborrar les fotos i bon vent.
Vam marxar de la petita provincia futura republica, dels albanesos triomfants i orgullosos, a diferencia de la decadent i frustrada Albania independent.

Cap comentari: