divendres, 17 d’agost de 2007

5. Oh, Albania!

Avui hem anat a Albania, hem fet una incursio de pocs quilometres endins de la petita republica. Podgorica esta molt a prop de la frontera albanomontenegrina, hem vorejat el llac Shkoder i ens hem dirigit a la ciutat que s-anomena igual.
La frontera ha estat mes dificil de travessar que altres cops, hi havia una bona cua ja que els montenegrins conbtrolaven molt els cotxes albanesos i els policies albanesos s-ho agafaven amb molta tranquilitat. Ara be, aquesta tranquilitat s-ha acabat amb una taxa de 10 euros per barba per entrar, obviament sense cap rebut.
Ens hem endinsat per una carretera nacional que no passaria de local secundaria, sense cap linia a la carretera i amb uns bonzs que tendien a dunes de paviment.
El paisatge estava cobert de bunkers, n-hem vist desenes, sobretot a la part mes propera de la frontera. El dictador Enver Hoxha, lider d-un dels regims mes tancats de l-Europa de la segona meitat del XX, va teixir una de les majors xarxes de bunkers del continent. temia una invasio de la OTAN, de Iugoslavia i de la URSS.
M-ha sobtat el gran nombre de cases noves que es construeixen, sembla que hi ha una bona entrada de capital, segurament a blanquejar. Hi ha algunes petites mansions, sovint encerclades per un mur. No puc evitar pensar amb els mafiosos balcanics i el mon caoticfestiu de Kosturica, sobretot quan veig nens saltar des de ponts rovellats al costat de Mercedes carregats d-albanesos i nens que venen peixos a peu de carretera.
Hem travessat alguns pobles, molt ronecs, amb persones passejant una o dues vaques i amb uns carrers inundats, sobretot, d-homes.
Al llarg de la carretera hem passat de llarg moltes gasolineres, algunes absolutament destrossades. Segurament deu ser el negoci que te mes unitats de produccio del pais. No se ben be perque...
El paisatge te un factor denominador al llarg dels quilometres albanesos que hem observat: la brossa, hi ha deixalles per tot arreu, al costat de la carretera i en els pobles tambe, mig amagades en matolls.
Shkoder es una de les principals ciutats d-Albania, podriem dir que hi ha dues parts, la moderna i la de tall socialista. La primera te algun hotel, la majoria dels quals en construccio, malgrat que ja ternen el bar obert.
La part socialista, la dic aixi perque esta formada per edificis de tall del realisme socialista, blocs de pisos uniformes per obrers, blocs invadits de paraboliques i roba estesa, amb una fasana que es va desgastant.
En ambdues parts, pero, hi ha un munt de comercsos, a vegades sota a edificis mig en ruines.
Hi hem trobat dues glorietes, una amb un monument proletari al mig i amb els carrils sense assenyalar malgrat les grans dimensions. Les motocicletes i les biciletes la feien en direccio contraria si convenia. D-accidents no n-hem vist cap. La gestio del caos.
La segona glorieta es com la de la placa sant Fortia de Torello, amb una senyal al mig del carrer amb els cotxes girant al voltant.
Albania sols te una cosa occidental que amara al pais, els cotxes: la majoria son Mercedes, un 90%, la resta son Volkswagen. Costa d-entendre pero es aixi.
Una cosa en comu amb Barcelona, els comercsos s-alimenten d-electricitat a traves de generadors externs. no comment.
El fisic dels albanesos es peculiar, no son eslaus, tampoc llatins, ni grecs ni turcs, potser una barreja de tot amb un origen propi, n-hi ha de rossos o morens, pero la major part tenen la pell de bronze i sovint esquerdada pel sol, aspre com el terra de pedres que forma el seu paisatge, decadentment bell.
No puc oblidar d-esmentar l-estatua a la mare Teresa de calcuta, albanesa de Macedonia, i les diferents mesquites que hi ha, recordant-nos que Albania es un estat majoritariament musulma malgrat l-ateisme oficial del regim d-Hoxha.
Hem abandonat la petita republica a la tarda despres de travessar un pont amb estructura de metall rovellat (com tot el metall albanes) i amb terra de plafons de fusta. Ah! a la frontera hem pagat una altra taxa de 3 euros.
Hem tornat per la frontera sud de Montenegro i hem visitat la ciutat antiga de Bar, on hi ha restes de romans, bizantins, venecians, serbis i otomans.
Tornant cap a l-hotel de Podgorica, hem passat per l-unica carretera digna fins ara, la broma ens ha costat 5 euros! el sopar, per 5 persones, ens ha valgut menys de 40.
Dema toca Kosovo. Esperem que podrem visitar la ciutat de Pecs.

Cap comentari: