12. Hvala

Ja he arribat a Catalunya, a casa.

He arribat amb regals, bones experiències i amb un peu inflat a causa d'una aranya (això m'ha dit la metgesa de guàrdia del CAP de Torelló).

Ara tocarà posar en ordre els records, les fotografies hi ajudaran.

Per cert, he vist que els blocs del Joan i d'un servidor han tingut la seva plasmació als cromos de El9 Nou. S'han fixat amb les anècdotes del Jordi Cruyff a la frontera sèrbia, a l'afer albanokosovar i amb la meva dèria per visitar els McDonald's dels països on vai a parar. Aquest cop, però, un fracàs, no he pogut visitar-ne cap, CAP!

Ha estat tota una experiència conduir per carreteres estretes estretes amb el cotxe més ample que he conduit mai; molt espectacular la mida de les cames llargues llargues de les montenegrines. Impressionant el barrigbarreig de cultures en aquestes terres que han patit i gaudit diferents controls, des dels romans als otomans, passant pels bizantins, venecians i austriacs, fins a les actuals republiques post-iugoslaves. Per cert, no se on, vaig llegir que part d'aquestes terres van ser feudetaries del rei d'Aragó.

Però la millor experiència és haver viscut, gaudit i patit situacions vàries amb dues parelles excel.lents, com a parelles i com persones, malgrat ser tots tant diferents.

Gràcies també pels que m'heu anat seguint a través del bloc compartint anècdotes, sensacions i paisatges. Llàstima que no pogueu compartir sons (i silencis) i olors.

Hvala per llegir-me!

11. Bosnia i adeu

Vam marxar ben d'hora de l'alberg de Drubovnik i ens vam dirigir amb celeritat cap a Bosnia, travessant amb molta facilitat les fronteres, gairebe ens van ignorar

Vam fer escala a Mostar, ciutat amb una comunitat bosniaca (musulmans bosnis) i una altra de croata, unides per un pont que els croates van volar.

Nomes d'aparcar vam veure cases esquinsades per les bales i la metralla, d'altres reconstruides amb el cartell publicitari de les respectives agencies de cooperacio occidentals.

Despres d'una cola gairebe freda ens vam dirigir amarats de suor cap al pont reconstruit, on uns espanyols van comentar que el pont (patrimoni de la humanitat) no te res d'especial si no fos que l'haguessin volat en la guerra. No comment.

Es impressionant tot plegat: una pedra amb metralla i amb una incsripcio que diu "Don't Forget 93" (no oblidem). Aquest missatge es repeteix en diferents paradetes de souvenirs, sovint belics (gorres militars, que n'he comprat per la meva col.leccio, bolis en forma de bala, baionetes, ganivets, condecoracions militars, entre d'altres).

Es estrany fer turisme on abans hi havia hagut destruccio, odi i sang. Encara hi ha cases enronades per la metralla a la riba del riu.

L'odi religios de la creu i la mitja lluna va escindir una ciutat que malgrat el soroll dels turistes es silenciosa, reconciliada en el silenci.

Despres d'observar els 44 graus que marcava el termometre, vammarxat suats i atipats cap a Sarajevo, ultima parada abans del retorn. Ens vam instal.lar a l'hotel Italia, molt comode pero sense aire acondicionat i amb el satelit preparat pels alemanys. Per cert la moneda bosnia es el Mark, curios, oi?

Vam fer un tomb per Sarajevo, amb molt d'ambient, hi havia un festival interancional de cinema.

Malgrat tot, les cicatrius de guerra dels edificis que vam veure a l'entrar pel bulevard socialista de l'entrada, limitat per grans blocs, entraven en simbiosi amb un taranna agradable pero incomplert dels ciutadans de Sarajevo.

El montenegrins eren aspres (com els catalans) i orgullosos, sense ser desagradables; els serbis, iguals que els montenegrins pero amb un toc de desencant. Els albanesos se'ls veia resignats en la rutina i els albanokosovars euforics. Aqui els ciutadans de Sarajevo els he notat incomplerts. Alguna cosa de dins es va perdre en la guerra, qui sap fins quan.

Amb en Joan, abans de dormir vam fer una cerveseta, jo, i una cola, ell. Vam parlar de llibres vells, d'antiguitats i de politica. La nit era silenciosa i lleugerament fresca per la calor que vam patir.

PS: ni a Dubrovnki ni a Sarajevo hi ha McDonald's...

10. Dubrovnik, la perla saquejada

Hem abandonat Montenegro, ja. Hem pujat cap al nord vorejant l'Adriatic i ens hem plantat a Dubrovnik, una perla adriatica, més grossa que Kotor, però més massificada per guiris americans i espanyols. Els primers es reconeixen per l'accent i els segons per la cara que feien quan veien la camiseta del Raul "I'm catalan, so don't make a mistake, i'm not spanish".

La nostra base d'operacions es un alberg amb uns llits no molt nets i uns labavos no prou nets. He pensat amb l'alberg de Belfast, on hi vaig anar amb l'Arseni. No te res a veure. Aquell era netissim i els les habitacions tenien bany. L'Arseni em va explicar que veterans de la guerra d'Irlanda del nord regentaven els albergs. El de Dubrovnik no feia cara de vetera, pero mai se sap.

La ciutat croata, durant la guerra d'independencia, va ser atacada per serbis i montenegrins, aixi que no he agafat la gorra que em protegia del sol, ja que hi havia l'escut de Montenegro. A veure si la guerra em provocara una insolacio...

Fora de la ciutat vella, Dubrovnik, es una ciutat col.lapsada pels cotxes i els turistes, dins la ciutat vella, esta col.lapsada pels turistes.

Pot sembla paradoxal, que un turista que soc denigri la presencia de turistes. Doncs es aixi, paradoxal.

LA ciutat vella, stari grad en serbocroata, es molt bonica, amb racons excepcionals per tirar fotografies, sempre que et deixin la resta de fotografs espontanis.

Hem tirat moltes fotos i hem acabat sopant... no! en un Mc Donald's, no, perque tampoc n'hi ha! ho hem fet en un restaurant que hi havia dos musics que tocaven en directe, la primera cancso ha estat "Amics per sempre". Un detall, involuntari... De veins de taula teniem uns espanyols que miraven la camiseta catalana del Raul i una parella de models canadenques amb el novio d'una que feia peuets amb l'altra.

La nit ha estat calurosa i llardosa en l'alberg.

9. Posta de sol a Svet Stefan

Avui hem intentat d'anar a la platja a Budva, on hi ha una ciutat vella interessant. Hi havia mar de fons i l'aigua no era molt neta. Hem abdicat de la proposicio i ens hem dirigit a Svet Stefan, un poblet de pescadors que ho han transformat en complex hostaler farcit de cotxes estrangers pero de l'Europa de l'est, com ara Eslovaquia, Romania o Bulgaria.

No hi hem pogut entrar pero hem gaudit d'una platja de pedres de le que a mi m'agraden i d'una posta de sol impressionant.

8. Hem fet dos cims

En els darrers dies hem fet dos cims.

Hem pujat al Montserrat Balcanic, Ostrog, un monestir plagat de paradetes d'icones on, pel que sembla, conflueixen les tres religions de la zona: l'ortodoxa, la catolica i la musulmana.

La carretera es un suplici, amb l'amenaća constant d'un precipici i dels cotxes que et venen de cara a tota lleta. Deu ser una prova divina arribar a dalt. Ho vam fer, mig a peu, mig en cotxe, adelantant un camio de palla aturat inclos. Tot per tirar quatre fotos i veure una llarga de cua de peregrins.

En quan el segon cim ha estat el castell de Kotor gairebe una hora pujant amb el sol escaldant el clatell, pero al final, vam poder refrescar-nos amb aigua calenta a 2 euros al costat de la bandera nacional de la Republica de Montenegro.