3. Incursio a Serbia en una jornada llarga, vigilats pel Senyor i les policies balcaniques

Avui ha estat una jornada llarga, ha comenćat mitja hora abans del previst perque tenia l'hora del rellotge malament. Ha comenćat a les 8.20. Ara, encara davant l'ordinador fent aquest post, son les 2 tocades de la matinada... Que hi faig a aquestes hores davant un ordinador? be, havia d'escriure fa molta estona, pero avui he estat l'ultim dels tres blocaires del grup i se m'han colat una familia d'americans, el pare de la qual es d'origen montenegri. Amb en Roy, crec recordar que m'ha dit (com es deu dir realment en serbocroata?) hem fet tertulia sobre la politica exterior dels USA, la democracia americana, Kosovo i la independencia de Catalunya. Per cert te una gran fixacio (i no per be) amb Javier Solana, lider de la OTAN quan els bombardejos sobre Serbia i Montenegro.

La tesi del Roy es que Kosovo ha de ser independent perque es un portavions america, si no, a Macedonia, on hi ha una gran minoria albanesa, hauria de passar el mateix i no passa perquè els USA no ho deixen.

Be, a la fi m'he alliberat de contertulia i ja puc fer un repas de la jornada.

Despres d'un esmorzar generos i ric en colesterol, avui m'ha tocat conduir. Es la primera vegada que he conduit una forguneta, al principi se m'ha fet estrany, pero a la fi, l'automobil i jo erem un...

Avui tocava anar al "Canyon" Tara, el mes gran d'Europa, l'hem visitat des de damunt d'un pont de 150 metres, vigilat pel bust de l'enginyer que el va volar perque els nazis no el travessessin. Curios, esperem que no serveixi perque el tornin a volar. De nou hem pogut gaudir de les vistes d'una aigua de maragda.

Tot seguit ens hem dirigit a Pljevljia , l'ultima poblacio montenegrina en aquesta part de Montenegro abans d'entrar a Serbia. En aquesta ciutat hi hem trobat fins a tres minarets i una mesquita important (Hussein) que l'estaven reformant i no hi hem pogut entrar...

Abans d'arribar a Pljevljia, pero, ens hem desviat i hem visitat una esglesia ortodoxa, la de l'Arcangel Miquel, estava apartada i prop del riu, a Tara.

Les imatges penjades son de l'esglesia, on hem pogut gaudir de diferents icones tantsols guardades per les restes d'un ritual ortodoxa d'un pope absent, que s'ha deixat les gruixudes ulleres i per una bandera nacional serbia (malgrat estar a Montenegro). Religio i nacio van de bracet en aquestes contrades.

M'encanten les icones, amb aquest i or i el rictus tant propi dels seus protagonistes. M'encanten les esglesies antigues. Aixi que m'ha encantat aquest parentesis en el cami a Pljevjlia.

Despres hem travessat la nova frontera entre montenegro i Serbia. El pas fronterer montenegri era nou de trinca, el serbi molt precari pero amb la bandera mes gran.

En el canto serbi, ha estat curios que un dels policies, el que feia pinta de manar mes, despres de veure que em deia Jordi ha dit "Jordi Cruyff". Un serbi coneix a Jordi Cruyff! impressionant...

Aqui tambe hem viscut una de les escenes del dia, un cotxe ple a vessar de gent (de pell mes aviat fosca) ha travessat el pas fronterer a tota pastilla regalant un paquet de tabac al policia que els havia d'aturar.

El lloc fronterer serbi de pel.licula: el policia corrupta que es ven per un paquet de tabac, el cap amb mirada de guilla que simpatitza, per avorriment, amb els estrangers recordant minimalisticament Jordi Cruyff i un altre, rapat, que molt serios parlava amb el cap, jo m'he imaginat que li deia que allo "no era normal" i que deixes de perdre el temps amb nosaltres.

A Serbia hem dinat, jo he menjat xai i ho hem acompanyat amb uns pans enormes, n'hi havia un per cada un. De moment el menjar que m'he trobat pels balcans es senzill pero bo, sense gaire filigranes culinaries. El restaurant, al costat de carretera era regentat per uns serbis molt morens, semblaven trets d'una pel.licula d'Emir Kosturica. De banda sonora, La Lambada en serbocroat. Molt autentic.

Despres hem visitat el monestir de Sant Miquel (crec haver lelgit en cirilic). Aquest recinte, farcit de frescos molt bonics i infotografiables, esta guardat tambe per una gran ensenya nacional serbia, pero tambe per un pope de llarga barba i unes monges totes de negra que resaven cantant. Ha estat sublim. La parafernalia ortodoxa m'encanta! Per cert, a les esglesies ortodoxes es veu que no es pot anar amb cap part del cos entrecreuada, suposo que es "blasfemi" fer el simbol de la creu en va. Suposo...

Despres d'aquesta incursio a Serbia, que ens ha permes veure que la guerra ha passat una factura molt alta a aquesta republica, ja que es veu un endarreriment envers Montenegro (malgrat a no haver estat a la part costanera encara). Milosevic diuen que era nacionalista, pero un nacionalista, un patriotan no s'haurai de permetre arruinar i empitjorar el benestar dels seus conciutadans. El nacionalisme de Milosevic segur que no s'assembla en res al meu.

Quan ja pensavem en arribar a casa, faltava poc mes d'un quart d'hora, un control de policia ens ha sorpres anant a 82Km/hora en una recta on es podia adelantar. H ha captat un assecador que feia de radar i que ha servit perque desembolsessim 20Euros. El policia ha escrit en un paper "20Euros, 5 spaniol", llavors volia que anessim a pagar a un banc (a les 8 del vespre!) la multa, al final ha estat tant amable d'anar-ho a pagar ell dema, podem estar tranquils que ell se n'encarrega de tot. Mare de Deu...

Per cert, avui he pogut veure que la Coca Cola de Serbia es diferent a la de Montenegro, si mes no l'envas, existeix aixi una politica sobiranista de la Coke.

Segon, avui m'he enterat que a Podgorica, amb un substrat comunista molt fort en l'anima dels seus ciutadans, no te cap McDonald's, aixi que no podre fer el tast nacional de Mc Donald's que he fet a Holanda, Anglaterra, Irlanda, Japo, Espanya i Catalunya. Oooooooooooooooooooh!

I per acabar, ratificar-me amb el fet de l'alćada de les montenegrines. Curiosament a Serbia les noies no tenen les cames tant llargues. Continuarem observant de bon grat.

Dema toca marxar cap a la capital, Podgorica, antiga Titograd.