Avui hem estat pels coltats de Jabljak, al Llac Negre. Realment precićo, amb una aigua transperent de tons blaus i maragdes.L'entorn es de bosc amb arbres alts alts, d'aquella densitat d'on s'amaguen els partisans que lluiten contra els nazis... Alla hi trobem la cova de Tito (Tito Pec), pare de la Iugoslavia socialista que volia viure en la diversitat, pero que va acabar consumida en les brases dels somnis de la Gran Serbia i la Gran Croacia, encenent el polvori dels Balcans occidentals.
Hem dinat en un restaurant/xiringuito, despres de pensar que enteniem part de la carta. El menjar bo i la Coca Cola, diferent, aqui tambe tenen fet diferencial amb la Coca Cola, no nomes amb l'etiqueta. Sera questio de tenir estat aixo? Quan Catalunya tinguem estat propi, no de lloguer (carissim), la coca cola tindra un gust diferent?
Amb en Joan i el Raul hem parlat una mica de politica, de Pallach, Portell, Hortala i Zaragoza (ja se que aquest ultim desentona...) entre d'altres.
Tambe hem fet alguna gestio burocratica per a veure que fem amb la maleta de la Marta (la companya del Raul), al final sembla que ens la portaran a Podgorica (antoga Titograd) via Viena.
Per acabar hem anat al supermercat, es veu que les dues senyores van a un supermercat de tots els paisos que visiten. Jo faig el mateix amb els McDonalds, pero aqui encara no n'he trobat cap... tot arribara!
Per cert, una observacio d'altura: les noies montenegrines son molt altes, no pel coll, com algunes africanes, sino per unes cames quilometriques. En Joan diu que els de montenegro son els segos mes alts i altes del mon. Deu n'hi do!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada