Ja he arribat a Catalunya, a casa. He arribat amb regals, bones experiències i amb un peu inflat a causa d'una aranya (això m'ha dit la metgesa de guàrdia del CAP de Torelló).
Ara tocarà posar en ordre els records, les fotografies hi ajudaran.
Per cert, he vist que els blocs del Joan i d'un servidor han tingut la seva plasmació als cromos de El9 Nou. S'han fixat amb les anècdotes del Jordi Cruyff a la frontera sèrbia, a l'afer albanokosovar i amb la meva dèria per visitar els McDonald's dels països on vai a parar. Aquest cop, però, un fracàs, no he pogut visitar-ne cap, CAP!
Ha estat tota una experiència conduir per carreteres estretes estretes amb el cotxe més ample que he conduit mai; molt espectacular la mida de les cames llargues llargues de les montenegrines. Impressionant el barrigbarreig de cultures en aquestes terres que han patit i gaudit diferents controls, des dels romans als otomans, passant pels bizantins, venecians i austriacs, fins a les actuals republiques post-iugoslaves. Per cert, no se on, vaig llegir que part d'aquestes terres van ser feudetaries del rei d'Aragó.
Però la millor experiència és haver viscut, gaudit i patit situacions vàries amb dues parelles excel.lents, com a parelles i com persones, malgrat ser tots tant diferents.
Gràcies també pels que m'heu anat seguint a través del bloc compartint anècdotes, sensacions i paisatges. Llàstima que no pogueu compartir sons (i silencis) i olors.
Hvala per llegir-me!
3 comentaris:
Molt interessant Casals, igual que els altres tres blocs del viatge.
Espero que haiguis disfrutat del viatge.
Segur que tot allò és un tot un altre món.
El Marroc ho és, bé en realitat és tres mons diferents.
Petonet
Tendrias que poner mas fotos.
Dubrovnic es una ciudad preciosa aunque los croatas son un poquillo chulos.
Publica un comentari a l'entrada