1. Arribada als Balcans i carretera i fonda

Avui hem arribat a l'aeroport de Sarajevo, desprćes de sortir d'una llarguissima cua d'Alitalia de l'aeroport de Barcelona, el qual no estava colapsat. Ja es molt! Despres hem fet escala a Mila on hem agafat un petit avio per volar fins a Sarajevo, despres d'esmorzar pizza.
Poc hi hem estat a la capital de Bosnia i Hercegovina, de l'aeroport, on hi havia poca gent, dels quals en destaco militars de la missio europea Eufor i dones amb vel musulma, alguna tapada que nomes se li veien els ulls. Ja havia sentit que el fundemantalisme havia penetrat en la republica tant castigada per la guerra.
Hem anat, amb la furgoneta llogada directa cap a Montenegro, amb desti a Jabljak, la Molina de Montenegro, un lloc d'esqui amb hotels, no molt afavorits, la veritat.
Abans ens hem aturat Foća, un poble serbobosni, on hem dinat... pizza!
Pero el cami ha estat llarg, mes del compte, de les 12 a les 11 de la nit! Primer ens hem equivocat de carretera i hem travessat un parc natural del qual haviem de passar pel costat... hem girat cua i adelantant un camićo lent (lent!) en linia discontinua la policia ens ha aturat i ens ha renyat (suposo per la cara). He entes "linea" i "polaco", el segon fent la senyal de tranquilitat, nomes faltaria que ens diguessin polacos aqui tambe!
Hem aconseguit arribar a la carretera bona, pero hem decidit fer drecera i travessar el parc de Durmitor, on esta enclavat Jabljak. Ens hem trobat en una carretera amb vistes precioses rodejant un llac, per acabar perdut enmig d'encreuements i guiats per un home sortit del no res, amb unes mans enormes i una jaqueta militar amb la bandera montenegrina.
A la fi hem arribar a la nostra fi en aquell cami, gairebe arribem al cim d'una muntanya que haviem de superar per arribar al nostere desti. No ha estat possible, massa pendent i massa mala carretera per la furgoneta, hem reculat i hem hagut de fer una volta per carretera semicivilitzada, marcada per un camio que no portava llums (ja eren les 10 del vespre, que transportava xais (o alguna cosa viva) vigilats per algu que feia senyals amb un lot.
Al final hem arribat a desti, pero sense garanties de sopar calent, o simplement sopar, hem parat a un "colmado" montenegri que estava obert a les... 11 de la nit! En aquella hora hi havia molta gent caminant pels carrers i un night club obert (res mćes a dir en quan al club).
L'hotel: olor de resclosit i molta moqueta, molt post-comunista, vaja... menjar xorićo fumat, chips i un platan, llegir una miqueta i dormir...zzzzzzzzzz