4. Barreja de Titograd i Podgorica

Avui ja hem marxar de Jabljak, hem abandonat el nord del pais i ens hem dirigit cap a la capital Podgorica.

De moment hem llegit que combina l-arquitectura socialista amb la capitalista i que no hi ha McDonald-s. Tambe hem pogut llegir, no se si en positiu o en negatiu, que en els propers anzs es pot convertir en la nova Eivissa.

Abans d-arribar a Podgorica, pero, ens hem aturat en un altre Parc Nacional, el de Biogradska. Amb la visita i estada al de Durmitor (espectacular), puc dir que Montenegro es un pais de Parcs nacionals. Ha estat una visita llampec, ens hem entretingut en el llac, on hem pogut veure que les noies montenegrines no perden el glamour ni per pujar en barca.

Despres de la visita paisatgistica hem anat a un monestir ortodoxa amb un vincle amb Sant joan Baptista, sembla que hi ha una ma d'aquest sant. La porta d'entrada compte amb uns frescos a l-igual que dins l-esglesia i en una capella exterior, molt bonics i molt ben conservatsrestaurats. Aquest cop, pero, sols un pope perdut controlava el temple, sense monges ni ensenyes nacionals, sembla que als montenegrins no els agrada tant barrejar nacio i religio com els catolics croats o els ortodoxes serbis.

Tot seguit hem anat a dinar en un bon restaurant, teoricament de cuina mediterrania. Avui no he demanat Sprska salata, que pica, sino shopska salata, amb formatge ratllat i sense bitxo. Tambe he menjat un rotlle de porc, amb cansalada i farcit de xai, crec, i formatge... buf! es veu, pero, que en aquell restaurant s-havia de menjar peix, truita salvatje, que pel que es veu es il.legal, pero aixo son els Balcans! Ara que dic aixo, avui hem vist la mateixa parella de policies que ens van multar ahir, multant un altre cotxe de turistes...

Sense perdre mes temps ens hem dirigit a l-aeroport de Podgorica a rescatar la maleta de la marta que ha voltat poer mig centra/Europa, ara, pero, ja la te.

Al final he arribat a l-hotel Europa, esta al costat d-una estacio post/sovietica i en un barri que pels osonencs, podriem dir que es com el barri de l-Erm de Manlleu abans de ser/li aplicat la Llei de Barris, amb la diferencia que no hi ha tantes tonalitats de pell i que sembla que no seria sols aquest barri si no tota la ciutat.

Els edificis segueixen una austera arquitectura de tall socialista, amb blocs de 4 o 5 pisos amb les facanes bastant desgastades. Arran de peato, pero, sobresurten el gran nombre de publicitat amb cartells grans. La simbiosi del capital amb el socialisme. Els colors llampants amb la grisor avorrida del socialisme real, encara que aquest fou del tipus autogestionari de Tito. Per cert, Podgorica abans es deia Titograd (ciutat de Tito), alguns cartells encara indicaven aquest nom a Serbia.

Malgrat tot, sense haver vist Belgrad o Nis, les principals ciutats serbies, tinc la sensacio que Serbia s-ha quedat enrera respecte tots els veins, inclos Bosnia, despres de veure Foca.

Hem tornat a l-hotel despres de menjar una hamburguesa amb acompanyament montenegri. L-hotel Europa, es petit pero aprofita molt be els espais, les recepcionistes parlen angles i son mes simpatiques que els treballadors de Jabljak, a l-hotel Jezera (vol dir llac, res de pensar amb Bin Laden).

Aqui tambe hi ha aire condicionat (hem vorejat els 40 C), xarxa wifi, mampara a la dutxa, no es fa abus del terra de moqueta i hi ha un nevera amb molta aigua a l-habitacio. Aixi que me-n vaig a beure...

PS: Us recordo que dos dels meus companys de viatge tambe tenen un bloc. en Raul aquest i en Joan aquest.